M'agraden molt les plantes i en una de les terrasses interiors de casa tinc una preciosa dama de nit, un jazmí, un llimoner acabat de plantàr i cactus, molts cactus, però ahir mentre fèiem la tertúlia de desprès de dinar amb un grup d'amics, un d'ells, en Jordi es dedicava a fer-nos fotografies quan tot sorprès mira cap a la terrassa i em pregunta tot serios:
Marta em podries dir perquè tots els teus cactus tenen aquesta forma??
Jo, rient com una descosida fa anys que m' ho pregunto, però no puc evitar enfotrem cada vegada que el miro o quan veig la cara del veí del costat quan surt a fumà al balcó i s'el queda mirant embobat.
A que és gracios?
sembla com si els tinguis acollonits....tant arronsadets.
ResponEliminaEl que estan és acomplexats de les risotades de tot el veïnat!!
ResponEliminaSembla que s'estirin i s'arronsin, segur que tafanegen el que passa pel carrer i després ... s'amaguen.
ResponEliminaBona nit Marta :)
Com fa la majoria del veinat que tinc jo, si senyor.
ResponEliminaBon dia Pere
Sense negar les semblances, també cal posar una mica d'imaginació, eh?? :p
ResponEliminaI que és la vida sense imaginació Vicent? i sense sentit del humor clar.
ResponEliminaUn bon ram, per triar i remenar...
ResponElimina;-)
(una mica punxeguts, això sí!)
He, he, he,...
Osti tu remenar no sé jo eh???? de totes maneres no donem idees a els de "durex"!!!! jajajaja
ResponElimina