Doncs si, no tinc res més per a fer, per això jo que soc una sibarita, m'encanta cuinar, però no em demaneu una sopeta i verduretes eh? no, no!!
Jo sóc la dels sopars temàtics, avui toca Egipte, doncs tot de plats àrabs, que toca Xina, doncs vinga cosetes de per allà, Catalunya dons ving all i oli i ganes, m'agrada improvisar, posar imaginació i la casa plena de gent, amb una taula plena d' espelmes i aromes d' on toqui, el que es diu una romántica empedernida.
Com m'avorria darrerament i no en tinc prou amb la feina, l'adolescent amb les hormones alterades, l' AMPA de l'institut del de les hormones alterades, m'he dit, i perquè no un curs d' enologia així puc diferenciar un Don Simón de qualsevol altre.
I amb això estic, en un curset els dissabtes a la nit, molt sorpresa perquè la majoria son separats o dispersos!!! però gent molt maca amb un ambient molt sá de converses enriquidores, on t' adones que passats el quaranta la vida encara pot ser molt mes incitant perquè l'edat només és una data insulsa al DNI, on no hi som tot els que els tenim i molts dels que no els tenen hi haurien d' estar, doncs hi han persones on la edad es només un tema numeric perque el cor i les ganes de viure son insultantment encisadores.
Les emocions fortes comencen a partir dels seixanta ... sobretot bevent un Godello com el de la foto mentre piques uns calamarons de Roses a la planxa.
ResponEliminaBona tarda Marta :)
I amb aquest plan a qualsevol edat Pere!!, es el que diem, els anys nomes son aixó , anys, i el que nosaltres volem fer d' ells.
EliminaBona setmana
digues que si.....per això estem en aquesta vida per tastar de tot i aprendre a fer-ho bé.
ResponEliminaViure Joan, viure plens i replens de tot alló que no es pot comprar amb diners.
EliminaEl paladar d'origen ja el tens selectiu i com ens va dir en Sergi, ets una alumna avançada ja de fàbrica, això si, menys conyes a l'hora de demanar una ampolla d'aigua i fer olorar-la a tots abans de beure.
ResponEliminaEl que és inqüestionable és l'energia que desprens i que ens arrossega a tots.
Jaume
El meu pare m'ho deia sempre, que hauria d' haver nascut a una casa rica perquè el vi i el cava que és l' únic alcohol que provo sempre m'agradat de qualitat, aquelles caves petitones que es troben lluny de publicitats e histories i son tot un descobriment.
EliminaEnergia? jajaaja,els demès que esteu fossilitzats!!!
El post em desperta la nostàlgia, m'imagino que és la imatge la que em suggereix un cert regust de temps passats. Estic amb tu quan dius que els anys només són un número.
ResponEliminaUna abraçada.
Res de nostàlgia maijo, perquè per normal general sempre fa mal. Els anys personalment a mi m' han servit per aprendre,estimar-me i saber el que vull i assolir-ho.
EliminaLa edad no es un obstáculo, es sólo un número lleno de posibilidades tan tremendas y exquisitas como todo lo que debemos intentar que nos rodee.
ResponEliminaTomás A.C.
Tomás tu y tus exquisiteces te llevan por el camino de la amargura!!! jajaja. Pero tienes razón la edad suele ser la consecuencia de lo que hemos sido, y una vez alguien me dijo que a partir de los cuarenta se nos refleja en la cara lo que hemos sido y que cierto es ...
EliminaTemps, temps, temps, és el que vull per poder fer aquestes cosetes que sempre vols fer i sempre es queden pendents ...
ResponEliminat'asseguro que no per ganes, encara que estiguin a punt de caure'm 56. ;)
Xin~Xin!!
Bessets, ninona :)
Dons endavant lluneta, la vida només es temps.
ResponEliminaVa una copeta ben fresqueta per les dues,!!
Petonets guapa
Buena idea y un magnífico complemento para tu forma de cocina.
ResponEliminaY tanto que si, pero es que además me encanta cocinar, me relaja muchísimo y todo eso bañado en un buen vino y cava, solo nos queda la buena compañía y una amena conversación.
EliminaCom va dir el cineasta suec Igmar Bergman: "Envellir és com escalar una gran muntanya; mentre es puja les forces disminueixen, però la mirada és més lliure, la vista més ampla i serena."
ResponEliminaM'ha agradat moltíssim el teu post, especialment l'últim paràgraf.
Salutacions, Marta.
Envelleix qui passa per la vida de puntetes sense deixar-se portar per tot allò que sorgeix i que a vegades no cal ni posar-li paraules, perquè són instants per emmarcar.
ResponEliminaUna abraçada