"he après que tothom vol viure en el cim de la muntanya... sense saber que la veritable felicitat està en la forma de pujar-la"
I a la vida t'esborres, et redibuixes, et trobes...
alteres les línies, les formes, ho acoloreixes, rebusques les textures.
reconstrueixes en il·lusió les parts de tu mateix que es descomponen i al final t' adones que la felicitat es un estat d'ànim i que l' infinit ets tu mateixa i la capacitat que tens en assumir-te, en suportar-te pero sobretot en fer fàcil tot allò que a vegades es summament complicat.
un estat d'ànim que ens hem d'esforçar a tenir sempre afinat i a punt, no ens podem permetre llençar temps
ResponEliminaI tant que si, i mes quan al teu voltant cada dia veus situacions que fan replantejar-te no la forma de consumir-la si no de viure-la amn plenitud.
ResponEliminaI quantes vegades ens ho compliquem! Quan tot ha passat ens adonem que no era tan difícil o que potser ni tan sols valia la pena preocupar-se, millor sempre ocupar-se de tot, per viure-ho intensament amb errades i encerts.
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
Viure es una qüestio de supervivència i sempre s'ha de negar el impossible i abraçar l' extraordinari.
ResponEliminaTonets lluneta