Ahir el meu fill agobiat en ple treball de recerca de 2º de batxillerat em preguntava , mama per tu que és la vida ?
Jo tombada al sofa amb les ulleres de llegir posades, vaig deixar el llibre i m' el vaig mirar, i com poques vegades em passa no vaig saber que contestar, suposu perquè es una pregunta d' aquelles que no m' he parat a fer mai.
I de sobte perduda en la seva carona d' expectació em van venir una i mil raons, no sé si de definicions de la vida pero si de respostes per donar-li.
La vida és la teva carona al mati quan no et vols aixecar, o quan em mires per sota les ulleres com ara, quan et tires damunt meu al sofa, quan em preguntes si estic trista i m' abraces, quan m' emprenyes amb la teva patxorra .
La vida es assaborir mirades, assajar picades d'ullet, aprendre somriures, forjar il·lusions, inventar paraules.
La vida es dels valents, dels que no és conformen amb tapar buits, hem d'omplir-los, embriagar-nos d'aromes, de colors, de pells, de mirades, assaborir intensitats, creuar el pont que ens porta a l'altre costat de l'apatia i descobrir com són d'immenses les avingudes, com treuen el cap al lluny per l'horitzó cadascun dels punts suspensius en els quals durant anys hem deixat penjades les il·lusions, els projectes, les ganes deixant enrere tots aquests barrancs que ja formen part del camí i agafar-nos fort a aquestes mans, a aquestes mirades que ens tendeixen i amb les quals no tenim la necessitat d'ocultar les nostres cicatrius.
I mentre jo reordenava tot el meu ventall de conceptes, el meu fill tornava a estar ensimismat amb el seu treball, em vaig adonar que m'estic fent gran, i que ja faig com feia la mare, en una simple pregunta pràcticament li faig una dissertació filosòfica.
El teu fill et va fer una pregunta difícil de contestar, d'aquelles que no esperes i no saps que dir.
ResponEliminaJo potser li hagués repetit les paraules de Calderón a "La vida es sueño":
Què és la vida? Un frenesí.
Què és la vida? Una il·lusió,
que tota la vida és somni, i els somnis, somnis són.
Bon dia Marta :)
Tota la raó Pere, de fet cada vegada em faig menys preguntes a veure si és la mateixa vida la que em dona les respostes sense fer cap pregunta.
ResponEliminaBon dia
jo tampoc em faig gaires preguntes....massa que en sé les respostes
ResponEliminaI tant Joan, ni cal buscar respostes a vegades, nomes hem de perseverar.
EliminaCap a l'exterior sóc poc de preguntar i la majoria que em faig a mi mateixa no tenen respostes. Penso que la teva resposta és molt vàlida, de fet si no vivim tot això, poc podem parlar de la vida.
ResponEliminaAferradetes dolcetes, nina!
I quan mes gran et fas mes t' adones que la vida és actitud i el que tu vols fer d' ella.
ResponEliminaAferradetas guapa
Jo em pensava que la vida era l’estat dinàmic de la matèria organitzada, caracteritzada bàsicament pel fet de poder reproduir-se i per la capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi.
ResponEliminaPD: M’he queixat abans del fet de no poder seleccionar el text?
PD2: I de la possibilitat de poder comentar exclusivament amb el compte de google també m’he queixat abans?
I tant, la vida és o serà tot el que tu vulguis que sigui, i aquesta manera teva tan terrenal de describir-la doncs també.
ResponEliminaPer cert, seleccionar el text , vols dir per copiar-lo?, i el tema de comentar doncs no tinc ni idea.
La vida, allò que s'escola a cada alenada.
ResponEliminaCert, un aprenentatge constant Albert.
EliminaLa vida és
ResponEliminaun joc, juga-hi
Un repte, afronta'l
....
Teresa de Calcuta
Crec que el teu fill va tenir una resposta preciosa, plena d'amor.