Molta llum per tothom...

Com diu una canço d' Arrebato, 

Amor és que t'abriguin, no importa de què, del fred, de les pors, dels dubtes, d'alguna tempesta, i a vegades fins i tot, de tu mateix.

Són dies atípics, on alguns no volen estar on són, on altres ho gaudeixen intensament perquè porten el Nadal dintre seu, i on altres, ens manca molta gent què el Nadal, eren ells.

Per mi són dies normals, no necessito aquestes dates per trobar-me amb la gent què estimo, ni abraçar més què altres dies, al contrari, miro al voltant i segueixo sense entendre en molts moments, de què exactament va la vida...

Però d'això és tracta viure i deixar viure, oi? 

L'important és no deixar-se arrossegar i seguir sent un mateix, lluny de superficialitats, consumismes i paraules embolicades amb llacets vermells i amb data de caducitat.

Us desitjo,  resiliència, bona companyia, i moments atemporals, sense preses, sense temps, i que la voràgine quotidiana no ens endureixi, ni ens faci ser impuntuals a la vida dels altres.❤️