El pla infinit de vida



Per què no?  Deixa-la que plori  -va dir Silvana-

Plorar no és dolent, no passa res per plorar -va insistir-

Al principi ploraràs tot el temps

després ploraràs una estona cada dia per les nits segurament.

Després cada vegada que vegis alguna cosa que t'ho recordi

o de cop i volta sense més ni més

però un dia al ficar-te al llit t'adonaràs que no has pensat en ell

que ja no el trobes a faltar

 i tant és si aquest dia triga deu anys en arribar.
 

Carmen Amoraga

"Algo tan semblat a l' amor"

(Finalista del Premio Nadal 2007)

Que alguna vegada ens hagin trencat el cor és inevitable, tant de bo no ho fos i quan passa em de tenir el nostre temps de dol, deixar-nos cicatritzar com les ferides a la pell, poc a poc de dins cap en fora, amb recaigudes inesperades quan un color, una cançó o nomes una paraula ens fa tornar a records que ens fan mal.

A vegades ens pesa tant la vida que ens girem a observar si ha valgut la pena el que deixem enrere sabent que som part del recorregut, que no existeixen cels ni paradisos dissenyats a mida i que sovint ens venç la por a equivocar-nos i la incertesa del desconegut.

Ens queden absències disfressades d'indiferència per amagar el nostre costat mes feble i incomplet, aquell que no pot encaixar en cap buit estrany perquè ens coneixem tant i hem perdut tan que ja nomes volem el temps per viure i assaborir mirades, assajar picades d'ullet, aprendre somriures, forjar il·lusions, inventar paraules, riure sense parar, sentir el món sota els peus i en els peus sense rexistar tenir-hi al món.

I és llavors quan t' adones que tens entre les mans a un món inexplorat, nou, que ens obre les portes de la imaginació, on sempre hi ha la possibilitat que tot canviï i que ens passi allò que desitgem i ens atorgui el plaer de sentir-nos vius.

I ens entreguem avits al sentiment oblidat de fer l'amor sense principi ni fi, sense buscar un sol cim sinó molts repartits entre una pell i l' altra, entre una lluna plena i la següent, perquè el temps és un riu estrany que baixa i puja i en cada moviment ens mulla de desig sense esquerdes, sense rutines, caminant entre els nostres petons cada vegada que ens mirem i embriagats de nosaltres dos ens dona el plaer d' assaborir-nos.