diumenge

Jugant amb la paraula lamentar...





No et lamentis per lamentar-te, els laments són aire i ofeguen.
I ofeguen fins on volem i sense que ningú s'entossudeixi a treure'ns-els, ni a ells ni a les matinades buides, ni a les decepcions, ni els somriures, ni els petons, ni tot l'après, ni els seus ulls, ni les nostres llàgrimes, ni el seu fins a sempre, ni el nostre adéu.
És lamentable lamentar-se per laments que lamentablement no tenen remei.
El realment lamentable seria lamentar-se per no haver tingut centenars de motius per a lamentar-nos.
Partint d'aquí, el realment bonic és que els laments no han estat en va mentre han durat, agraint que des d'ahir fins a sempre, lamentar-se és la forma més humana de reconèixer que els laments bateguen...

El contrari, el no arriscar-se sense viure, hauria estat el més lamentable dels laments...

2 comentaris:

  1. Sens dubte , va ser un bon motiu... millor no deixar de viure-ho. ;)

    ResponElimina
  2. El millor dels motius, viure sense lamentar-se per el que no has fet.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.