dilluns

El "solet"


Ahir vaig riure molt, parlava per telèfon amb una amiga, doncs això de plans , de com ens estava canviant la percepció de tot plegat amb aquesta situació, de les pors, les necessitats, de quan i quan es troba a faltar el contacte humà, les abraçades, els petons, les mirades, els somriures...

Encara que jo ara em passo el dia petonejant i abraçant el meu fill, ell, que és com un cactus, haig de dir que està molt dolç també.

Sempre hem parlat de futurs, ella sap des de sempre que el meu més immediat començarà quan el meu fill acabi la carrera, ja està a l'últim any, treballi i no em necessiti per res.

No sóc de les que necessito un futur fet a mida, el vull anar construint a base de vivències, sensacions, i sobretot molt lluny d'estereotips, rutines i protocols socials.

Vaig parlar de les coses que tinc al cap, de com fer-les, de projectes, de com m'estic preparant, de llocs, de tot una mica...

Quan vaig penjar, ve el meu fill com un llamp, m'abraça i em diu, Marta, però tan aviat marxes?, i em deixes solet? ...

Solet? ...

Ni cal dir que el meu fill fa temps que fa el que vol, un paio de quasi 1'90...segons ell s'encongit amb la confinament,enganxat a mi amb cara de pena perquè "el deixo solet"...   


Ell és de la colla de "pitagorins" com els anomeno, només pensen en marxar a viure al Japó, i jo encantada, que voli, que creixi, i em tindrà quan em necessiti, però no a casa cuidant als seus néts, perquè ni ell té edat, ni jo tampoc, i que voleu que us digui, fins als 80 no m'hi veig.

I com sempre li dic, no pensis en res i deixa les portes obertes a tot, el món sempre conspira a favor dels que el mouen.

2 comentaris:

  1. No està gens malament i no cal córrer.... tot anirà sorgint !
    Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant!!! Però ja li he dit que si ell triga a independitzar-se, ja m' independitzaré jo.

      Elimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.