...No esperis res de mi i no et decebré...: Destí?...no, jo.

diumenge

Destí?...no, jo.

El final

sempre sorprèn encara que estigui escrit des del principi...

2 comentaris:

artur21 de juny de 2020, a les 19:45
Si !...sempre acaba passant de tot, menys el que esperaves..... potser el Geni, ens ho podrà arreglar ! ;)
Salut i sort !!
ResponElimina
Respostes
marta22 de juny de 2020, a les 7:54
I menys mal!! perquè una vida predicible seria un autèntic toston.
Salut!!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Hi ha una metàfora que diu que el temps de l'espècie humana a la terra es podria equiparar al pas d'un estel fugaç en la nit dels temps...Un estel que amb prou feines dóna el temps perceptible per admirar-lo mentre es fon entre cels que mai acabem d'aconseguir. I avui en el meu temps et penso i ho faig en la necessitat de la teva mirada, en el desig obstinat d'habitar-te cenyit a la meva carn amb la sang encesa...I ets tu, immens, embolicat en totes les capes del meu esser, rendit a la bogeria que parteix el cel en dos en una llum indescriptible que empetiteix tota la resta...( Marta/ Retalls de pell )