Allò que en diem, conclusions?

Des de molt petita sempre he tingut al cap la idea que soc adoptada, primer era buscar els papers de l'adopció a casa, als armaris de la mare i quan m'enxampava em deia si estava ximple, però la veritat és que em portava massa anys amb els meus germans, i després no entenia massa per què aquella senyora que era molt més gran que les mares de les meves companyes de classe, m'havia tocat a mi, tirania de la inconsciència i la ignorància ho anomeno jo ara, per arribar aquelles conclusions tan bèsties.

Més tard, amb els anys, em preguntava que poc i res tenia jo amb els altres dos fills dels meus pares, només m'ha faltat que en xerrades amb algú molt proper em digues, "és que no tens res a veure amb ells, en res ni físic ni mentalment, sou nit i dia", i la meva ex cunyada, però eternament germana, em digui el mateix.

L'edat no té res a veure amb entendre's o no amb una persona, sempre poso el mateix exemple, la Reme, la meva companya de pis al Cairo, amiga, germana i tots els qualificatius emotius i de sentiments que se'l poguí donar a una persona. 

Ens portàvem 25 anys, i per mi sempre va ser un puntal imprescindible, amb les nostres estones d'emprenyamentes i discrepàncies, clar està, però amb tot per compartir, tant és així, que d'ençà que va marxar, una part de mi es va quedar buida, perquè la veritable amistat és un codi infinit que es porta a la pell.

Ara, amb els anys, les circumstàncies i tot el que ha anat passat, encara ho tinc més clar, els vincles de sang només serveixen si van lligats al cor, als sentiments, si no, només són un apunt en un llibre sense valia moral.

No cal rebolcar-se en preguntes, en dolor, en passats, en tots aquells interrogants que a vegades la vida et posa davant perquè et qüestionés el sentit de tot plegat, la vida és molt més senzilla que tot això, i et torna el que li dones, sense cap presa, és condescendent, irònica, fins i tot pot semblar freda, però no, és la que destapa la foscor, les mentides i ho col·loca tot al seu lloc, quan decidim allunyar-nos i romandre en la indiferència per ser nosaltres el que movem els fils de la nostra existència,