diumenge

Dones... sempre




No em considero feminista, penso que homes i dones som equitatius.

No entenc tampoc aquesta necessitat de reivindicació en ple segle XXI d'un dia especial per les dones, quan dones som cada dia de l'any, amb els mateixos drets i necessitats .

Segueixo les meves pròpies doctrines i codis ètics sense que ningú em marqui les pautes, però sí que tinc molt clar que a vegades confonem els drets i l'amor propi, amb el modernisme i en una "igualtat" mal entesa.

No entenc per exemple, com ningú i menys dones, es presten a un programa de TV per a quedar en ridícul i barallar-se entre elles per un home, a enfotre's d'altres dones per segons elles, no ser tan atractives o per no portar uns pits siliconats, però d'això ningú parla perquè "són lliures i poden fer el que els hi doni la gana", sense veure el doble missatge que poden donar, està clar que allà elles i la seva llibertat individual.

Pertanyo al tipus de dones que no han necessitat cap home per res, si bé, per estimar, enamorar-me i gaudir quan succeeix, però ni econòmicament, ni sexualment, i menys com a dependència vital, si no com a company de vida colze a colze.

Sexe en podem tenir si volem cada dia, sense necessitat de cap compromís més, com diuen vulgarment i soni molt bestia, no cal tenir un porc a casa per menjar botifarra...

Amb tot això vull dir, que tant per un costat com per l'altre, s'estan fent les coses molt malament, evidentment, aquí no incloc la violència de gènere, per mi una plaga d'aquesta societat actual i que cal erradicar el més aviat possible.

Mentre milers de dones en el món són maltractades, i perden la llibertat de triar, de viure en un país en democràcia, d'estudiar, treballar i ser lliures en el seu entorn i amb la seva vida, en aquesta Europa gran i desenvolupada, algunes pensen que ser dones és només reivindicar el dret a vestir i beure tant com vulguin els seus ovaris...

Potser és això, i l'equivocada sóc jo que sempre vull anar més enllà de tot plegat, però hi han dies que costa tant la vida, que ser dona, és ser autosuficient en tots els aspectes, no dependre de ningú, encara que esculli o no, compartir el meu cos, el meu llit, en definitiva la meva vida amb qui estimo, i no estigmatitzar a ningú per no deixar-me ser com vull, perquè tinc clar, que sempre l'ultima decisió respecta a la meva vida, la tinc jo.

2 comentaris:

  1. M'encanta aquesta frase "no cal tenir un porc a casa per menjar botifarra."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar i concís i encara que sembli un pel groller, totalment cert.

      Elimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.